dimecres, 1 d’abril del 2009

10. Últim dia


Doncs bé, desde feia ja tres dies que la idea de marxar no ens agradava gens ni mica.

Després de deu dies amb ells és difícil deixar-los "enrere"; ENRERE perque la possibilitat de que els tornem a veure no és gaire segura, pero el que està clar, és que els moments que hem passat junts sempre estaran en els nostres records.

Aquest matí a l'estació la tristesa omplia el nostre cor, i les llamgrimes els nostres ulls, i tot i així ens hem acomiadat amb un somriure, i un FINS AVIAT.

Com a experiència, i ho hem parlat entre tots, no es pot definir amb paraules: podem explicar el que ens ha passat, el que hem viscut, però ningú dels qui ho escolti ho sentirà de la mateixa manera.

Creiem que tothom qui tingui la oportunitat de fer aquest intercanvi que l'aprofiti. A part d'aprendre i practicar l'anglés, hem fet moooltes visites culturals i hem après a coneixer als nostres companys i a nosaltres mateixos.

També volem agraïr a les professores l'esforç que han fet, i el suport que ens han donat en tot moment.

3 comentaris:

  1. M. Carmen, mare d'el Gabriel2 d’abril del 2009, a les 11:54

    Gracias, Itziar, por tus palabras que expresan sin duda el amplio sentir de todos los que habéis podido disfrutar de esta experiencia. Los padres nos miramos en vosotros, nuestros hijos, como en un espejo, limpio, claro. Vosotros habéis visto otros espejos en estos días. Siempre, a lo largo de vuestra vida, debéis ser capaces de reconoceros en "vuestro" espejo. Y esta experiencia va a contribuir, seductora, en esa tarea.
    Gracias a las profesoras y a los pilotos...
    Y gracias a todo el grupo, nos habéis hecho sentir muy de cereca cuánto trozo de este Planeta está en vuestras manos.

    ResponElimina
  2. Tens raó, no ho oblidarem mai. Fins i tot encara ara costa de creure que ja hagin passat tots els dies de l'intercanvi.

    ResponElimina
  3. Estic amb l'Andreu, es una experiencia que tindrem molt ben guardada dins el nostre cor

    ResponElimina